Ja vaig estar a Cadis amb ma mare;
era un infant, hi tinc fotografies
duent-me al braç mon pare.
Passaven processons de confraries
i els ulls esbatanats com els tinc ara
sobre el Xerès daurat d’uns altres dies
eren estos mateixos ulls de la tenebra
que un jorn intempestiu els va decebre.
Érem a Cadis, on comença Europa
i Gèminis brollava del centaure
que en el mercúric riu al mar galopa
portant la sang d’Espanya al Minotaure.
Que lluny aquell destí que ara s’apropa!
Després de malparir i de detraure
atraparem l’hercúlia columna
pels sepulcres sinistres de l’autumne
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario